A la novel·la L’edat de les paraules, de l’Emili Bayo, un bon llibre sobre com es pot crèixer, aprendre i viure a través de la lectura, hi ha una reveladora conversa entre dos personatges que tinc ganes de reproduir:
“--La vida és massa miserable i avorrida...
--Però és l’únic argument possible de la literatura (···). Hauries d’escriure del que ets, no del que has llegit.
--També sóc el que he llegit.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada