divendres, 20 d’abril del 2012

"La novel·la juvenil no ha d'alliçonar" (Entrevista publicada per Regió7)


El professor de català de l'IES d'Auro de Santpedor publica un relat sobre els dubtes i les contradiccions de l'adolescència


Escriptor. L'Eduard és un jove de Vilanova del Tossal que se sent atrapat entre el sentit del deure, que l'empeny a continuar estudiant sense desviar-se 
del bon camí, i la temptació d'afegir-se a un grup d'adolescents que viuen al límit i coquetegen amb les drogues, la violència i l'alcohol. Aquest és l'argument de la nova producció literària de Capdevila, articulista de Regió7, professor de llengua i literatura catalanes i bon coneixedor de les cuites dels joves d'avui

La prolífica capacitat narrativa de Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969) es manifesta un Sant Jordi més amb la novel·la juvenil A fer punyetes! (Barcanova), que exposa els dubtes de l'adolescència a través de la figura d'un noi en la cruïlla entre continuar estudiant o abandonar-se a la mala vida. L'escriptor resident a Manresa, articulista de Regió7, aboca en el text l'experiència de gairebé dues dècades com a docent, la meitat de les quals a l'IES d'Auro de Santpedor.


Fins ara no havia sentit el desig de novel·lar la seva faceta de professor de català?
Quan feia novel·la històrica, hi havia gent que em demanava que escrivís un llibre sobre la realitat d'un institut, però jo sempre havia dit que no ho faria. Ja m'hi passo moltes hores, a classe. Quan escric, m'agrada escapar-me'n.
Mai no pots dir mai.
En un moment determinat em va venir de gust explicar l'adolescència perquè és una realitat que conec de prop. Amb els nanos hi convisc més temps jo que els seus pares, i vaig pensar que tenia algunes coses a dir.
Amb quina intenció?
En cap cas no volia fer moralina ni donar cap lliçó. El títol, A fer punyetes!, és una expressió que defineix l'actitud de molts adolescents, però no és frívola. Entre els 14 i els 16 anys, els nois i les noies tenen molts dubtes, s'estan definint com a persones, i han de fer algunes de les eleccions més decisives de la seva vida. No són nens ni adults, i senten tant la pressió interior com l'exterior.
Ha pres algun cas concret de l'institut de Santpedor on treballa com a argument?
No, no he volgut que ningú se sentís identificat, que no hi hagués cap situació concreta que jo hagi viscut. El que sí que hi ha és un mosaic d'elements i vivències, allò que jo experimento en el dia a dia, però la novel·la és pura invenció. L'acció se situa a Vilanova del Tossal, un territori imaginari que identifico amb el meu poble natal, Alpicat, al Segrià.
La novel·la té voluntat de ser una guia d'autoajuda?
Tampoc, les ficcions adreçades als joves que contenen lliçons no m'interessen ni tampoc interessen als nanos. Crec que aquesta novel·la pot servir com a efecte-mirall, perquè l'adolescent que la llegeixi s'hi senti reflectit. Sense pretendre, ni de lluny, comparar-m'hi literàriament, un referent és El vigilant en el camp de sègol, de JD Salinger. És una història que la faig llegir als alumnes, i he observat amb sorpresa que aquells que més s'assemblen al rebel adolescent protagonista de l'obra, Holden Caulfield, són els que més el rebutgen perquè diuen que tot ho troba malament.
Ha resultat dificultós crear un llenguatge versemblant?
He tingut una cura especial a nivell estilístic en els diàlegs, per tal que sonin creïbles, i a crear una narrativa directa. L'argot juvenil canvia constantment. 
Els adolescents del segle XXI són especialment extremats?
No crec que siguin tan diferents dels de fa 30 anys, però sí que potser són més mal educats, menys respectuosos amb els altres, però bàsicament a nivell formal. Però crec que la tendència de dir que les noves generacions són pitjors que les precedents ja hi era en els grecs, però, si fos veritat, hauríem degenerat tant que ja no hi seríem.
N'hi ha gaires com els de la seva novel·la?
La literatura sempre busca els extrems, però hi ha més adolescents perduts que no saben cap on tirar del que sembla. Però això ja va amb l'edat, tot es viu molt intensitat als setze anys.

(Entrevista publicada a Regió7, el dia 20 d’abril de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada