Mentre ens quedi veu

            Pot resultar pesat haver de repetir-ho tan sovint, però mentre des de l’espanyolisme demagògic no abandonin l’intent de reduir la llengua catalana a simple manifestació folklòrica els qui pensem que som molt lluny de la normalitat haurem de continuar exposant com és de necessària la immersió lingüística a les escoles catalanes. No ens hem de cansar de recordar que a Catalunya sí que hi ha una llengua que corre perill, que és la catalana; haurem de recordar que mentre no hi ha cap adolescent que acabi l’etapa d’ensenyament obligatòria sense conèixer prou bé el castellà, n’hi ha milers que ho fan sense haver pronunciat mai ni un sol mot en català; i haurem de recordar també –si cal, fins a quedar-nos sense veu— que gràcies a la immersió lingüística hi ha tota una bossa de població, gens menyspreable, que ha pogut esquivar el monolingüisme en castellà; i que el predomini del català a l’escola tot just serveix per contrarestar una mica el predomini que té el castellà en tants altres àmbits.

Els infants catalans no tenen cap problema a l’hora d’entendre el castellà. Ho sap tothom, i dir el contrari és actuar, o bé des de la ignorància, o bé des de la mala fe. Si no fos així, com s’explica que la gran majoria d’empreses que fabriquen joguines passin els anuncis en castellà per TV3? La resposta és senzilla: tothom sap que els nens que miren TV3, que són els nens que van a les escoles catalanes, entenen perfectament la llengua de Cervantes. Ho saben els representants dels partits polítics que van portar l’Estatut al Tribunal Constitucional, ho saben els membres de les tres famílies catalanes que van qüestionar el model d’immersió i ho saben els jutges del Tribunal Suprem que els van donar la raó.

La resolució final del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a favor de la immersió lingüística, després que al setembre, a través d’una interlocutòria, hagués donat dos mesos a la Generalitat per aplicar la sentència del Suprem, s’ha presentat com un aval al model educatiu català. I una mica ho és, però no del tot. El que alguns han celebrat com una victòria és, en realitat, un nou peatge que, tant a curt com a la llarg termini, haurà de pagar la cada vegada més lenta normalització lingüística del català. A la curta, perquè, un cop més, a través de plataformes com Somescola.cat o associacions com Escola en Català, ens hem d’entretenir defensant un valor inqüestionable en comptes de fer passos endavant en el procés de fer que la llengua pròpia de Catalunya tingui presència en tots els àmbits d’ús. A la llarga, perquè la resolució del TSJC manté la porta oberta a continuar posant en dubte un model que compta amb un consens social, educatiu i polític majoritari. Un model que, pel que sembla, continuarà amenaçat.


(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 1 d'abril de 2012)