De tot cor (Edicions de l’Albí) són
32 narracions, de 32 autors de la
Catalunya central, d’estils tan diversos que van del lirisme a
l’humor, passant pel surrealisme i la ironia.
Tomàs Àrias ens presenta un escriptor enlluernat per una mulata colombiana,
amb l’ombra de García Màrquez i l’amor a la literatura com a rerefons; el conte
de Lluís Calderer, d’estil rodoredià, mostra una protagonista voluble i
capriciosa; Lluís Casals, amb un to molt divertit, ens parla de la peculiar
història d’una russa rossa i un calb de Ripoll; un servidor hi té un relat
sobre un regal que fa 25 anys que espera que l’obrin; Lluís Cerarols ens
trasllada els dubtes d’en Vinyals, que no sap si llançar-se o no a l’amor;
David Clusellas recrea una història d’amor avinyonenca, amb caràcter universal;
Jordi Cussà ofereix una píndola breu però intensa amb el retrat crepuscular
d’un home solitari que s’acaba de llevar; Pilar Duocastella ens fa conèixer la Lolines, una prostituta
carregada de poesia; Jordi Estrada ens parla de l’amor i de la llibertat en un
relat que barreja ironia i lirisme a parts iguals; Pasqual Farràs posa la força
de la seva prosa al servei de la història d’una noia que torna a Solsona
després d’haver viscut fora; Agustí Franch analitza, en un relat divertidíssim,
les fantasies de les iaies amb els fisioterapeutes; Teresa Franquesa reconstrueix
i rescabala, a través dels seus protagonistes, una antiga i trista història
d’amor; Jaume Huch s’aproxima, en clau irònica i amb desenllaç sorpresa, al
desengany amorós; Cesc Martínez, com Duocastella, també construeix una
prostituta redemptora, en aquest cas envers el soldat que és a punt de marxar a
la guerra; Zulima Martínez actualitza el mite de Narcís en un ambient oníric i
inquietant; Joan Jordi Miralles, fidel al seu estil de to estripat i llenguatge
extrem, presenta la història d’amor entre un home i la seva gossa; Abraham
Mohino narra el viatge a Sicília d’una parella que volen posar a prova la
solidesa de la relació; Pep Molist explica com la Martina viatja a “l’altre
barri”, on busca el seu avi que acaba de morir; Màrius Moneo fa una al·legoria
de la vida en parella a través d’una curiosa recreació de La metamorfosi
kafkiana; Sònia Moya fa aflorar un contrast de sentiments davant d’un cor de
vaca que ha de servir per fer un treball escolar; la narració de Daniel
Peñarroja explora el món de les infidelitats d’una manera força surrealista; La
història d’amor de Joan Pinyol té regust mariner; la de Marila Pons, en canvi,
recrea la tendresa de l’amor entre infants; Manel Quinto contrueix una història
d’amor en temps de guerra on intervenen Petrarca i la seva estimada, Laura;
Teresa Roig parla de les rutines de la relació en parella; Jordi Santasusagna,
que amaga un dels finals més sorprenents del recull, uneix amor i bogeria;
Jaume Serra Fontelles recorda, amb to malencònic, un amor que no va ser; Josep
Maria Solà ercriu una “carta al pare” dura, sincera i honesta; Marta Teixidó
furga, a través de quatre petites històries, en alguns matisos sobre l’amor i
el desamor; Josep Tomàs Cabot, el més veterà de la colla, fa un assaig narratiu
sobre la mort per amor en Shakespeare, Goethe i Tolstoi; i, finalment, a
Montserrat Vilarmau l’amor i el desamor li serveixen per fer una al·legoria
política.
(Article publicat a Regió7, dissabte, 21 d'abril de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada