Centenaris i centenaris

            Pels volts de 1910 naixien els escriptors catalans que (ells aleshores no ho sabien) estaven condemnats a sacrificar la seva incipient carrera literària a causa de la Guerra Civil i la derrota republicana. L’any 1939, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Agustí Bartra, Rosa Leveroni o Joan Teixidor eren joves promeses de la literatura catalana. Molts d’aquests joves ja havien publicat llibres i articles en un ambient de normalitat. A partir de llavors, en canvi, van continuar escrivint amb un objectiu tan poc ambiciós com el de “salvar els mots”.

            Salvador Espriu és un dels autors més emblemàtics d’aquesta “generació sacrificada”. És, a més, un dels poetes i prosistes més importants de la literatura catalana, amb una obra complexa, fosca i densa que (en part gràcies a Raimon) s’ha mantingut viva fins avui. És normal, doncs, que les institucions facin un esforç important per commemorar el centenari del seu naixement. L’any Espriu compta amb un pressupost gens menyspreable, d’entre un milió i un milió i mig d’euros, que permet dur a terme reedicions, cicles de xerrades, espectacles, exposicions, atenció dels principals mitjans de comunicació... En fi: aconseguir una certa omnipresència. El comissari dels actes del centenari d’Espriu, Xavier Bru de Sala, per exemple, s’embutxacarà una picossada de 123.000 € per fer aquesta tasca.

No es tracta de jutjar si l’any Espriu té poc o molt pressupost, ni si el sou de Bru de Sala és excessiu o no. El que passa és que un no pot deixar de comparar, i de pensar que el món està mal repartit. Perquè, com ja saben els seguidors d'aquest bloc, enguany també commemorem el centenari de Joaquim Amat-Piniella, i compta amb un pressupost que no arriba als 80.000 €. Si bé és cert que la seva obra potser no té la transcendència literària de la d’Espriu, Amat-Piniella es mereix alguna cosa més que els pocs recursos que hi pot abocar l’Ajuntament de Manresa o la bona voluntat i els bons propòsit (però una aportació econòmica ridícula) de les institucions amb seu a Barcelona.

(Article publicat a El Pou de la Gallina, en el número d'abril de 2013)