No em toqueu els canals!

                Suposo que tothom és conscient del que representen TV3 i Catalunya Ràdio (així com els diferents canals temàtics de la CCMA) en el procés de normalització del català. I quan dic tothom em refereixo tant als defensors com als detractors d’aquests mitjans. Fins que no van aparèixer, l’oferta radiofònica i, sobretot, televisiva en català era molt limitada. En el cas televisiu existien dues cadenes públiques en castellà (les dues de RTVE: la primera, que era la important, i la segona, coneguda com a “uatxeefe”, per les sigles de la freqüència UHF) que feien alguna desconnexió puntual per emetre alguna estona en català. Mai, però, en hores de màxima audiència. L’aparició de TV3 va representar, doncs, un pas importantíssim cap a la presència, amb normalitat, del català com a llengua televisiva i, per extensió, cinematogràfica. Amb l’arribada, a principis dels noranta, dels canals privats, i encara més quan, fa pocs anys, la digitalització va multiplicar l’oferta televisiva, malgrat que Televisió de Catalunya (TVC)  va ampliar l’oferta de canals, la llengua catalana va perdre punts percentuals de presència a les pantalles. En aquest moment, el català deu representar entre el 20% i el 30% en el ventall de l’oferta.

TV3 no és, doncs, un simple mitjà públic al servei d’una administració autonòmica. No és un òrgan de propaganda del govern –per bé que de vegades li faci d’altaveu—, ni, com pretenen alguns, és cap plataforma per difondre la doctrina separatista que, segons aquests, vol escampar l’executiu d’Artur Mas des de les escoles i els mitjans públics. Els qui no coneixen la programació de TV3 poden dir el que vulguin des de la ignorància, però els qui la sintonitzem –fins i tot aquells que la critiquen perquè no els agrada la realitat que s’hi retrata— sabem que TV3 és un model de pluralitat i de rigor informatiu, un espai on conviuen sensibilitats i ideologies tan variades, com a mínim, com les que existeixen en la seva audiència potencial. I, com he dit, TV3, el Canal 33 o el 3/24 són, sobretot, una manera de garantir la presència de televisió de qualitat en català a la graella televisiva del nostre país. Per això no es pot sacrificar, per exemple, ni un pèl d’aquesta qualitat a favor de la desaparició de la publicitat, com ha fet TVE, que no s’hi juga res perquè ja hi ha cadenes privades en castellà que ofereixen de tot i més. Sense caure gairebé mai en la pornografia emocional que tanta audiència arrossega, i gràcies als professionals que hi treballen (però també als diners que dóna la publicitat), TV3 ha estat capaç de mantenir-se, any rere any, com un dels mitjans més vistos. I això, per poder avançar en el procés de normalització lingüística, és imprescindible. Gràcies a l’existència de TV3 i Catalunya Ràdio s’ha frenat una mica el monopoli castellanoparlant en el terreny audiovisual.

La decisió unilateral, per part de l’executiu espanyol, d’obligar TVC a alliberar la meitat del seu espai radioelèctric pot fer desaparèixer l’alta definició i pot fer perdre canals en català. A més, acabaria amb la possible reciprocitat que, en algun moment, hi hagués pogut haver amb les Illes o el País Valencià. Això podria suposar, doncs, un pas enrere –un altre!— en el procés de normalització lingüística.

(Article publicat a Regió7, el dia 24 de maig de 2014)