diumenge, 26 d’octubre del 2014

Literatura per canviar el món

                Ja fa temps que tenia ganes de dir alguna cosa de Tigre de Paper, una petita (i a la vegada activa) editorial que treballa des de Manresa. Una colla de gent jove i compromesa tant amb la literatura com amb les diverses variants de la lluita social van engegar, no fa pas massa, diverses col·leccions de narrativa i assaig per donar sortida digna a obres que tenen com a rerefons o parlen directament de la injustícia social, la repressió per part del poder, la lluita obrera, les diferents menes de revoltes i revolucions o la violència política. Tot plegat molt d’esquerres, sí, i amb voluntat explícita de fomentar la literatura de pensament crític que pot ser també, per descomptat, literatura de qualitat. El cas és que, lluny de l’estètica pamfletària, les edicions de Tigre de Paper són acurades i elegants, tan –si més no— com les dels grans grups editorials absorbits per la voràgine d’un mercat salvatge que sovint tracta el llibre com un simple producte comercial.


                Un dels darrers títols publicats a Tigre de Paper –i l’excusa per parlar-ne ara— és la traducció catalana de La insurrecció dels pescadors de Santa Bàrbara, una obra de joventut de l’escriptora i militant comunista alemanya Anna Seghers (1900 – 1983). Es tracta d’una breu novel·la d’aire tràgic (des de la primera frase saben que no acabarà bé), que narra, amb un estil distant que busca l’objectivitat (es relaten amb el mateix lirisme desapassionat les escenes de revolta i les descripcions del paisatge), la protesta d’un grup de pescadors d’una badia imaginària que una primavera, esperonats pel lideratge d’un activista foraster (que “despertava en els que l’escoltaven una emoció intensa; feia néixer dins seu alguna cosa semblant a l’esperança”), es planten i decideixen no sortir a la mar fins que la companyia pesquera no accepti les noves condicions que ells proposen (tres cinquenes parts i set penics per quilo) i que, al capdavall, no són més que un petit canvi de tarifes que els ha de permetre viure amb un mínim de dignitat. Més que no pas la crònica de la revolta, però, el que interessa del relat és el retrat, col·lectiu i individual, d’uns homes que s’enfronten al destí. Sobretot, la lluita d’aquells que, de vegades carregats de dubtes i a punt de caure en la derrota anímica, s’enfronten a l’immobilisme i la grisor dels qui pensen que allò que els convé és “quedar-se a fer el mateix cada hivern: arranjar les xarxes i passar gana”, i desafien, al capdavall, el poder que els té sotmesos. En definitiva, La insurrecció dels pescadors de Santa Bàrbara és més una petita història de solidaritat i d’esperança, de pors i de sacrificis, que de no pas la crònica d’una gran victòria èpica.

                La traducció de l’alemany del també manresà Adam Majó és, en general, prou solvent. Revela alguna vacil·lació lingüística perdonable, i ho compensa, d’altra banda, amb una recerca de l’expressivitat que demostra que s’estima el text que tradueix. El cert és que tampoc no deu ser gens fàcil traduir un relat que calla tant com diu, on la tensió de la trama sovint s’intueix entre línies i on l’autora, lluny de donar la història mastegada, deixa que sigui el lector qui encaixi les peces.

(Article publicat al diari Regió7, el dia 25 d'octubre de 2014)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada