XV PREMI AMAT-PINIELLA

            Enguany són tres les obres que opten al premi Joaquim Amat-Piniella, el lliurament del qual tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om el dia 25 de febrer de 2015. Són tres històries ben diferents, tant en la forma com en el fons, però que encaixen plenament en la voluntat del premi de difondre textos que retraten aspectes interessants de les vicissituds sociopolítiques del segle XX.

Les llavors del silenci, d’Àlvar Caixal, és una primera novel·la escrita amb un estil molt sòlid i una gran intensitat literària. Caixal enllaça dues trames (un jove anglès, estudiant de medicina i membre de les Brigades Internacionals, que desapareix al front d’Aragó; i l’Alfred, que, al cap de setanta anys, després del suïcidi del seu pare, troba uns papers que l’impulsen a investigar els seus orígens) que  conflueixen, finalment, en una reflexió profunda sobre la identitat, la culpa i la recuperació de la memòria.

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, recrea els crims que el 1953 van tenir lloc a Carreu, al Pallars. Un matrimoni i les seves filles van ser cruelment assassinats a mans d’una parella de masovers veïns. La investigació d’aquelles morts, però, va tapar-se per evitar mostrar una mala imatge de la plàcida, pacífica i victoriosa Espanya de Franco. La interferència política i la desídia judicial van ser tan grans, que el crim va quedar impune malgrat que tothom en coneixia els autors. Coll fa una reconstrucció minuciosa i absorbent d’aquesta esfereïdora història real, que va més enllà de la simple crònica negra novel·lada.

Finalment, a El nét del pirata, el periodista Manuel Cuyàs repassa, amb un estil irònic i eficaç, una part dels seus records, especialment tot allò que es refereix a la seva ciutat, Mataró, i a la relació que hi ha tingut al llarg dels anys. És una crònica centrada especialment en la pròpia infantesa i joventut, on la família té un pes important (començant pel rebesavi pirata que va viure a l’Argentina). És, també, el retrat d’una època carregada de canvis, uns canvis que, simbòlicament, van començar després que el món sortís de nou a la llum després de la impressionant nevada de 1963, que ho va colgar tot.

(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de desembre de 2014)