Parlo d’escriure ficció amb
intenció literària, de gargotejar paraules amb voluntat expressiva, amb
l’objectiu –conscient, o no— d’explorar els plecs més recòndits de la
naturalesa humana. Parlo d’una experiència creativa que, tot i apartar-nos de
la realitat, pot acostar-nos a la veritat d’una manera autèntica, punyent i
definitiva. La ficció narrativa, per exemple, pot explicar veritats que no es
poden transmetre de cap altra manera, i això, encara que es faci amb una dosi
important d’intuïció –com passa, al capdavall, amb qualsevol altra disciplina
artística— depèn de la voluntat i de la intel·ligència de l’escriptor.
Aquell mite segons el qual
l’escriptor s’aïlla del món i escriu només per ell és completament fals. Fins i
tot els qui omplen pàgines en forma de dietari i que, per tant, expliquen la
seva intimitat i retraten els propis fantasmes en un quadern o en un document
de text, ho fan amb l’objectiu –conscient, o no— d’exhibir-se, d’explorar-se
per compartir amb un lector els resultats de la seva aventura introspectiva. De
fet, és en allò que se’n diu “l’escriptura del jo”, en dietaris i llibres de
memòries, que sovint trobem una mostra més autèntica d’exploració artística.
Una altra cosa és que l’escriptura serveixi, al mateix temps, de tractament
terapèutic per a l’autor. De vegades només té això, però aleshores ja no en
diem literatura. Perquè, no ens enganyem, escriure té molt d’exhibició de la
pròpia vanitat, i a tots els qui ho provem ens agradaria tenir molts lectors
davant dels quals mostrar-nos.
En un altre angle, molt allunyat, de la creació
literària, hi ha els qui escriuen exclusivament per vanitat. Són els qui, al
marge de la qualitat i la profunditat artística, només busquen l’èxit, des de
la primera línia. Alguns se’n surten i són capaços de crear best-sellers sense perdre la dignitat.
Altres, en canvi, es queden en l’intent: aboquen en els seus llibres els
ingredients que han descobert en aquells que han triomfat (aventura
fulletonesca, misteri, un pessic de sexe, erudició barata...), però no passen
de la segona fila en els rànquings de vendes. I no hi ha res de més ridícul, en
literatura, que deixar al descobert la voluntat d’escriure un èxit de vendes
sense aconseguir-ho.(Article publicat en la secció "Fanal de cua", en el número de setembre de la revista manresana El Pou de la Gallina)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada