Humans i animals

                Criatures humanes i altres petits animals (Mosaics, 2015) és el debut de la manresana Anna Montesinos en el camp de la narrativa infantil. Són els primers contes que publica (il·lustrats, a més, amb els magnífics dibuixos de Montse Español), però n’ha escrit molts més, de moment encara inèdits, durant la pila d’anys que fa que es dedica als nens com a mare, mestra d’educació especial, psicòloga, logopeda i metgessa.

                A Criatures humanes... hi ha quatre contes que parlen de la convivència entre els infants i la naturalesa. Són quatre propostes narratives que pretenen assolir un doble objectiu: fer xalar la canalla i, al mateix temps, contribuir a educar-los. I és amb aquests objectius que els protagonistes dels relats –que tant poden ser nens, com animals domèstics, animals salvatges, plantes o, fins i tot, fenòmens meteorològics— es deixen endur sovint per conductes reprovables que poden servir de mirall als petits lectors que, en veure-s’hi retratats, faran treballar la consciència per, tant de bo, corregir-les o evitar-les. Així, hi ha un roure que se sent gelós i enrabiat amb el cirerer que acaben de plantar vora seu i es comporta, davant del rival, amb arrogància i orgull. Una gelosia diferent és la que senten la Maria i el Ramon (un personatge, aquest darrer, que sorprendrà el lector) per l’arribada d’un nou membre a la família. L’Agustí, un jove pagès a qui no agrada treballar, es passa l’estona mirant els núvols i insultant-los fins que aquests, tips de sentir-se menyspreats, se’n vengen. Una garsa garlaire, la Raquel, descobreix que els animals no sempre maten per menjar i que els humans no sempre saben com tractar les bèsties. Per aprofundir en els coneixements que es desprenen de la lectura, o ampliar-los des de disciplines ben diverses (llengua, medi, plàstica,...), hom pot descarregar-se una bona quantitat d’activitats, gratuïtament, des d’internet.

Potser els textos d’Anna Montesinos no tenen la profunditat lírica dels contes literaris que de vegades semblen pensats més per als adults que per als nens, però s’ha de reconèixer que, en canvi, estan escrits amb habilitat didàctica i transmeten uns missatges clars, senzills i efectius que connectaran, segur, amb el públic infantil a qui van destinats.

(Articlel publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de febrer de 2016)