Si
hi ha un fil conductor que entrellaça els relats de Mística conilla (Edicions de 1984), el darrer recull del vigatà
Jordi Lara ( a qui vam descobrir fa alguns anys amb un altre recull de relats
que, en aquell cas, podia llegir-se com una novel·la gens carrinclona sobre el
món de la sardana: la soprenent Una
màquina d’espavilar ocells de nit, 2008), és la reivindicació que fan de la
importància de la ficció. L’autor ho va repetir diverses vegades durant la
presentació del llibre que, davant d’un públic més interessat que nombrós (un
altre dia podem parlar de qui acut, i qui no, a les presentacions de llibres a
Manresa), va fer el passat 11 de gener a la sala d’actes del Centre Cultural del
Casino: la ficció és necessària, no podríem viure sense les històries que
llegim o que ens expliquen, sense les pel·lícules que anem a veure al cinema o
sense els somnis que genera el nostre propi cervell.
Un
nen que descobreix la poesia de la mà del mateix Verdaguer infant, una reflexió
sobre la identitat individual i col·lectiva, el suïcidi d’una directora de
cinema russa després d’haver creat una obra definitiva que planteja la ficció
dels somnis, un home gran que deixa la dona per una fada amb l’objectiu de
fugir d’una realitat massa dolorosa, un acomodador que explica una pel·lícula a
Jorge Luís Borges, i una trobada d’exalumnes que comença i acaba reivindicant
la força de la ficció llegendària. Amb frase esmolada, ús intel·ligent de la
ironia, riquesa lingüística que en cap cas resulta embafadora, lirisme intens i
personatges complexos, Jordi Lara crea un univers que, tot i recordar sovint
l’autoficció, s’aparta de la realitat per, al capdavall, explorar grans
veritats universals com el sentit de l’existència o la necessitat humana de
fugir, trobar un refugi on evadir-se. Un refugi que, sovint, trobem en la
ficció (el cinema, el somni, les llegendes rurals o urbanes...), la qual, en el
fons, pot ser la millor manera d’expressar veritats. Potser la “mística
conilla” del títol és això: aquella veritat que es troba a mig camí entre la
realitat i la ficció, i que es manifesta, sobretot, a través de la creació
artística.
(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de febrer de 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada